dimarts, 8 d’abril del 2014

Facebook

Per completar la difusió del projecte considerem oportú editar l'enllaç del Facebook del nostre institut. 

dissabte, 5 d’abril del 2014

Conclusió


Un cop realitzades aquestes activitats amb el propòsit d'esbrinar quin era el paper de la Unió Europea en els sectors d'innovació, recerca i desenvolupament, hem vist des del punt de vista de diferents persones (un economista i alguns investigadors directament afectats en aquest àmbit) que la Unió Europea subvenciona les investigacions i els projectes dels joves emprenedors, per tal de trobar solucions a malalties, desenvolupar la tecnologia, etc. Però tot i això, el seu treball està poc valorat i no massa reconegut; a més, ara amb la crisi, estan patint per les retallades i les inversions que es fan en el seu treball són millorables perquè tenen aquest sector una mica apartat i no reben prou diners.

Sol·licitem a la Unió Europea que tracti d'invertir més en els camps de la investigació i de la tecnologia per tal d'aconseguir un procés de desenvolupament més ràpid i eficaç, ja que els joves científics tindran més material per treballar, més maquinària i molts grups de científics que han hagut de tancar-se per falta d'ingressos, podran reprendre el seu treball.

Tot això és el nostre futur, el dels nostres fills i el de tothom.

Com va dir Neil Armstrong: “Un petit pas per l'home, un gran salt per a la humanitat.”

Radio

El dia 3 d'abril, vam anar a la ràdio de Torredembarra, Ona la Torre. Allà vam parlar dels nostres treballs i del projecte de l'Euro-Scola.

Van anar-hi també membres de l'altre grup de l'Institut, i ens van preguntar sobre els temes que havíem escollit cada grup.


Diaris

Per tal de promocionar el nostre projecte, hem realitzat diversos projectes de difusió; hem aparegut als diaris Més i al Diari Baix Gaià, que s'han interessat en el nostre projecte.



R+D+I


La investigació hauria de ser un llibre sempre obert amb pàgines infinites, disposat a ser escrit a tota hora per qualsevol persona sigui quin sigui el seu propòsit.

divendres, 4 d’abril del 2014

Entrevista a Catalina Jordi Amorós


Motivats per esbrinar més coses relacionades amb la inversió en investigació i recerca de, varem tenir l’oportunitat de contactar amb la professora Catalina Jordi Amorós, del Departament d’Economia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), que va tenir l’amabilitat de recollir els nostres dubtes i convocar-nos per a una entrevista per aclarir idees i conceptes relacionats amb la política d’inversió, els mecanismes de control i els recursos que es centren en la investigació i recerca.

El dijous 3 de març de 2014, la professora ens va atendre al seu despatx de la URV, on varem tenir una conversa amb ella que a continuació resumim.


El campo de la investigació ha canviat dràsticament a nivell mundial els darrers anys. Actualment països com Corea o els EUA avantatgen clarament la UE. Si a més ens fixem en països comunitaris en detall veurem que les diferències són particularment substancials, p.e. Espanta ha sofert un retrocés en aquest camp molt significatiu.

Aquestes diferències que es poden percebre entre membres de Europea es poden atribuir a la monopolització dels recursos per alguns països.



La Unió Europea aposta per projectes d’investigació que tindran resultats a llarg termini i s’ha fixat com objectiu que tots els països hi inverteixin el 3% del Producte Interior Brut (PIB). Aquest objectiu ja s’ha de manifestar en el nou pla anomenat Horitzó2020, que apostarà clarament per el desenvolupament d’investigació en el camp de l’energia per aconseguir una societat energèticament més eficaç.

Aquest pla Horitzaó2020 succeeix al 7PM que és el setè Programa Marc de la Unió Europea que ha finalitzat el 2013 Aquests programes d’inversió en investigació consisteixen en proporcionar una sèrie de recursos econòmics significatius (p.e. al 7PM 50.000.000.000 d’euros i a l’Horitzó2020 80.000.000.000 d’euros) als millors projectes presentats en relació a propostes concretes (p.e. la recerca en celiaquia) i als que s’assigna uns diners que formen part dels anomenats fons competitius. Aquestes ajudes són supervisades per assessories de Europea que estan estretament lligades al parlament europeu i a les polítiques dels països membres.

La complexitat de tots els processos d’adjudicació i control de les inversions és de difícil síntesi però segons la professora Catalina Jordi els joves tenim un paper molt important a desenvolupar ja que som els que hem de mostrar interès per la ciència i posar en marxa tots els procediments que garanteixin las bones pràctiques en el sector de la investigació.



Per complementar el que es va comentar durant l’entrevista se'ns va facilitar unes pàgines web que resulten molt interessant per consultar en relació al tema que es tracta.

*OECD
*Golpedefecto



Volem donar les gràcies a la professora Catalina Jordi Amorós del departament d’economia URV; per tota l’ajuda que ens ha proporcionat, que ha estat de gran importància en l’enteniment de tots els conceptes que hem treballat en aquest projecte que esperem que conscienciï als joves estudiants de la importància de potenciar el camp de la investigació i recerca.

Entrevistes als investigadors


En el marc del nostre treball sobre la inversió en investigació i recerca de la Unió Europea hem pensat que estaria bé conèixer l’opinió de dos investigadors. Per això hem contactat amb la Gemma Comes i en Jordi i els hem fet una sèrie de preguntes que a continuació reproduim amb les seves respostes.

GEMMA COMES
Màster en Neurociències que treballa al grup de 'Neuroinflamació i estrés oxidatiu' del Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia Animal i Immunologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Treballa com a tècnica de suport a la recerca i també faig el doctorat.


1.      Què vol dir investigar?
Investigar és estudiar alguna cosa en profunditat per tal de respondre interrogants que un es fa prèviament.

2.      De quines idees parteixen els investigadors per iniciar una recerca?
Sempre parteixes d’evidències, de coses que coneixes i a partir d'aquí planteges hipòtesis i intentes provar-les.

3.      Quina metodologia s’utilitza per a investigar?
El mètode científic.

4.      Exactament, ens podria explicar en què es basa el vostre projecte actual?
El meu grup investiga molècules (citoquina IL-6) i proteïnes (metal·lotioneïna) que estan involucrades en processos de neuroinflamació i estrés oxidatiu en malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer o l’Esclerosis múltiple en models animals de ratolí.

5.      Com s’estructura un equip d’investigació?
Depèn de cada grup d’investigació. Normalment, els grups consten de becaris que fan les seves investigacions pel seu màster o doctorat, d’investigadors sèniors que ja són doctors i investigadors principals que dirigeixen i coordinen el grup tant pel que fa a la recerca, la gestió econòmica, etc., i els tècnics que donen suport a la recerca del grup.

6.   El grup "Neuroinflamació i estrés oxidatiu" té pensat iniciar algun nou projecte de cara al futur?
Quan investigues vas acumulant resultats que donen resposta a les preguntes que et feies inicialment però també te’n sorgeixen de noves! Així que tenim molts projectes de cara el futur!. Fonamentalment volem seguir en la línia d’entendre el mecanisme d’acció de les malalties neurodegeneratives per trobar una possible diana terapèutica.

7.      És rendible invertir en investigació?
No a curt termini, però sí i molt a la llarga. La investigació bàsica és importantíssima pel desenvolupament a tots els nivells d’un país.

8.      Quines accions duu a terme la UE per fomentar la investigació del vostre grup?
La UE té projectes europeus que donen subvencions als grups de recerca. També donen beques a estudiants per fer els seus doctorats.

9.      Com es financen les investigacions a Catalunya?
La Generalitat dóna subvencions als grups de recerca, així com també el Ministeri d’Espanya. També hi ha projectes de fundacions com la Marató de TV3, d’hospitals, centres privats, etc.

10.    Qui hauria de finançar-les?
Aquests organismes mateixos però sense retallades i aplicant polítiques serioses i compromeses amb la recerca.

11.    Qui les finança?
On jo treballo, al rebre diners d’institucions públiques, podríem dir que tots els ciutadans.

12.   Actualment, rep la seva investigació algun tipus de subvenció?
Actualment rebem una subvenció estatal del Ministerio de Ciencia e innovación d’Espanya. Però també hem estat dins de projectes europeus i espanyols.

13. Les ajudes econòmiques destinades a investigació són suficients? D’on provenen? Com es gestionen?
Mai són suficients quan veus els diners que es ‘llencen’ en segons quins assumptes!  Investigar és car perquè el material és molt específic i has d’estar contínuament al dia en quan a tècniques innovadores i nous materials. Tot i així la mà d’obra és molt barata; els investigadors no tenim horaris però sí sous precaris. A part, les retallades han fet molt mal perquè s’han reduït ajudes per material, per seguretat, per contractació de personal. Així és cada cop més difícil treballar, molts grups estan destinats a desaparèixer i molts ja no hi són. Per no parlar de joves investigadors que han de marxar a l’estranger no a fer turisme precisament...

14.   Com es podria millorar la gestió de les inversions en investigació?
S’haurien d’eliminar passos innecessaris i paperassa. Els propis investigadors haurien de poder gestionar el seu finançament (sota un control, és clar).

15.   Què és per a vostè la investigació?
A part de la meva feina, és també uns de les meves passions. Quan obtens resultats i vas encaixant totes les peces i tot va tenint sentit, és molt gratificant! Tot i així és una feina que exigeix molt però està molt poc valorada dins la nostra societat.

16.   En quin moment de la seva vida va decidir dedicar-se a aquest sector?
Des que era petita m’encantaven les ciències naturals i a mesura que em vaig fer gran em van anar agradant més i més. A l’Universitat vaig descobrir què si feia exactament als laboratoris i vaig veure clar que jo volia treballar en recerca.



JORDI
Màster en Neurociències que treballa al grup  'Neurobiologia de l'estrès i l'adicció' del Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia Animal i Immunologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.


1.      Què vol dir investigar?
v tr Encercar, cercar de descobrir o conèixer alguna cosa indagant i examinant atentament tot vestigi, tot indici, etc. Investigar les causes d'un fenomen.
Font:  diccionari.cat

2.      De quines idees parteixen per iniciar una investigació?
Més aviat es parteix d’una incògnita o de quelcom que no es coneix. Llavors segons el context o l’explicació més senzilla que podria explicar cert fenòmen estableixes una hipòtesi amb la qual treballar.

3.      Quina metodologia s’utilitza per a investigar?
El mètode científic i l’estadística

4.      Exactament, ens podria explicar en què es basa el vostre projecte actual?
Si us referiu a de què tracta, breument: En el paper de la vía del factor neurotròfic BDNF, modificacions epigenètiques i gens d’expressió immediata en el processament de l’estrés a nivell de sistema nerviós central en relació a l’adaptació a l’estrés, models de transtorns psiquiàtrics i vulnerabilitat a les drogues.

5.      Com s’estructura un equip d’investigació?
Un grup d’investigació estàndar podria ser perfectament
- Mànager/Administratiu: Administració i demanar projectes
- investigador principal: encarregat de coordinar la recerca del grup/demanar projectes
- Postdocs / predocs: són els que investigarien directament
- tècnics

6.      Tenen pensat algun projecte de cara al futur?
De moment en tenim per bastant amb el què tenim

7.      És rendible invertir en la investigació?
Depèn de quina. Econòmicament, si acaba conduint (o va en direcció)  a patents/tecnologia/obtenció de productes rentables sí. Si només comporta augmentar el coneixement humà sense poder vendre res, no surt rentable directament (econòmicament parlant). No obstant a la llarga tothom en pot sortir beneficiat. P.ex. en el casos més industrials pots ser més competitiu i/o punter a nivell de producció del país que repercutiria en més exportacions, mes feina menys atur...

8.      Quines accions duu a terme la UE per fomentar la seva investigació?
Financia projectes a universitats i empreses

9.      Com es financen les investigacions a Catalunya?
Principalment, pel ministerio de economía y competitivdad, Unió Europea, Generalitat, empreses privades i associacions/fundacions sense ànim de lucre. Pots acudir a demanar finançament a aquests orgamnismes i si ho creuen convenient (reuneixes els seus criteris o els surt a compte) et financen. A vegades és fàcil oblidar-se dels sous de la gent que es dedica a investigar 50 hores a la setmana.

10. Qui hauria de finançar-les?
No se m’acuden més organismes. En tot cas caldria afluixar més duros per a segons què

11. Qui les finança?
En el meu camp i els més propers a mi institucions públiques: tots els ciutadans. La inversió de capital privat normalment va lligada a convenis i/o interessos d’empresa (obvi).

12. Actualment, rep la seva investigació algun tipus de subvenció?
Si. Malauradament es fa difícil poder sobreviure dedicant la jornada completa a una tasca si no reps ingressos. Per altra banda el material etc. Especialment el nou i especialitzat (poca oferta) acostuma a ser molt car. (+21%)

13. Les ajudes econòmiques destinades a investigació són suficients? D’on provenen? Com es gestionen?
Personalment crec que no són suficients. Hi ha molts grups d’investigació que estan morint. Ja hem comentat abans els organismes que les donen.
En el nostre cas, la universitat té uns centres de cost on hi va a prar el finançament. Et financen un projecte per dur-lo a terme en un període de temps. S’especifica normalment a què va destinat cada part o percentatge (fungible, instal·lacions, (rarament) personal...

14. Com es podria millorar la gestió de les inversions en investigació?
Hauria de ser més senzilla i directa, l’hauria de gestionar l’investigador principal i/o l’administratiu (ja es passen auditories de manera que el risc de frau és mínim). La meva opinió és què hi ha massa burocràcia. Has de justificar constantment què compres, on i el centre de cost, paperassa amunt i avall perquè no gestiones els diners directament (sinó la universitat). Has de passar pel filtre de subministradors amb qui la universitat té conveni (principalment, pagar al cap de 8 mesos amb interessos, ja se sap com està la cosa). Si s’acaba el termini del projecte la universitat buida el centre de cost per tapar els seus propis forats... Perquè us en feu una idea, si gestiones bé els diners et pots trobar en: - “Urgent, què es necessita de fungible? que s’acaba tal projecte”

15. Què és per a vostè la investigació?
Una feina vocacional canviant i interessant
Per la que necessites molta formació, tens una estabilitat laboral nefasta i cobres poc (especialment si comptes en què “t’estàs formant” fins gairebé els 30 anys).

16. En quin moment de la seva vida va decidir dedicar-se a aquest sector?
Entre els 20-22. De les poques històries que em semblaven interessants i “legals”. Encara que quan t’hi fiques veus que també hi ha màfies i draps bruts, com a tot arreu.

Un cop realitzades aquestes entrevistes, ens hem adonat que els investigadors s'han trobat amb certs problemes relacionats amb la inversió amb la investigació i recerca. Seria convenient doncs, fer més difusió d'aquesta problemàtica perquè la Unió Europea respongui a les necessitats concretes que plantegen aquests investigadors.